| Hi haurà selectivitat, però les incògnites encara planen sobre el nou disseny de la prova |
Com serà la nova selectivitat?
L'Administració catalana manté silenci davant dels possibles canvis
UNPORTAL. Barcelona
UNPORTAL. Barcelona
A començaments
de desembre avançàvem que el proper mes de juny hi hauria selectivitat,
cosa que, fins a finals de novembre, i per a desesperació de docents,
estudiants i famílies, ningú estava en condicions d'afirmar sense tenir
por a equivocar-se. Tot seguirà igual que fins ara, va ser llavors la
consigna. Una ordre
del Ministeri d'Educació publicada al BOE 48 hores abans del dinar de
Nadal va venir a posar aigua al vi. L'ordre ministerial, que fixa les
característiques, el disseny i el contingut de la nova selectivitat,
rebatejada com a Evaluació de Batxillerat per a l'Accés a la Universitat
(EBAU) perquè no sigui dit que les Proves d'Accés a la Universitat (PAU)
han guanyat la guerra a la revàlida, introdueix una qüestió que no és
gens banal: modifica l'elecció de l'assignatura de modalitat de la fase
general de la selectivitat.
UN REDACTAT MOLT CLAR
Si fins ara tots els estudiants de Batxillerat s'havien d'examinar obligatòriament dels continguts de segon curs de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera, Història o Història de la Filosofia i d'una matèria de modalitat que podien escollir lliurement entre una vintena d'assignatures, a partir d'aquest any, d'acord amb l'ordre del ministeri, ja no existeix la possibilitat de triar aquesta matèria.
La prova, diu el text, versarà sobre "les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de segons curs de la modalitat escollida". I a l'annex 1 de l'ordre s'especifica que la cinquena assignatura a la què s'hauran d'enfrontar els estudiants a la fase general és Matemàtiques II (per els que han triat el Batxillerat de Ciències i Tecnologia), Llatí II (per als d'Humanitats), Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II (Ciències Socials), i Fonaments de l'Art II (Arts). O sigui, no hi ha interpretació possible: es tracta de la matèria comuna d'opció.
INCERTESA ALS CENTRES EDUCATIUS
Davant d'aquest redactat, la reacció dels centres educatius ha estat demanar explicacions a la Conselleria d'Ensenyament, però aquestes explicacions, de moment, no han arribat. Quan falten quatre mesos per a la celebració de la prova, ni aquest departament ni la Conselleria d'Economia i Coneixement, de la qual depèn la Secretaria d'Universitats, no han aclarit encara si la selectivitat catalana se cenyirà a l'ordre ministerial o si es mantindrà el format actual.
INCERTESA ALS CENTRES EDUCATIUS
Les qüestions que hi ha en joc no són menors. Que passarà si les PAU catalanes no compleixen amb aquest aspecte cabdal de l'ordre ministerial? Quines conseqüències tindrà de cara al districte universitari espanyol únic que els rectors volen preservar i que permet que un estudiant català pugui accedir a un grau impartit a qualsevol altra comunitat amb la nota obtinguda a les PAU i, a l'inrevés, que els estudiants de la resta de l'Estat puguin ingressar al sistema universitari català?
L'IMPACTE SOBRE LES QUALIFICACIONS
En clau domèstica, la nova configuració de la prova que ha dissenyat el Ministeri d'Educació també pot tenir repercussió sobre les qualificacions de la selectivitat, que durant els últims anys no han deixat de pujar. La major part dels estudiants que fins ara s'examinaven de Matemàtiques II ho feien dins de la fase específica, no pas a la fase general obligatòria, i els que triaven Llatí II a la primera part de la prova encara n'eren molts menys.
UN REDACTAT MOLT CLAR
Si fins ara tots els estudiants de Batxillerat s'havien d'examinar obligatòriament dels continguts de segon curs de Llengua Catalana i Literatura, Llengua Castellana i Literatura, Llengua Estrangera, Història o Història de la Filosofia i d'una matèria de modalitat que podien escollir lliurement entre una vintena d'assignatures, a partir d'aquest any, d'acord amb l'ordre del ministeri, ja no existeix la possibilitat de triar aquesta matèria.
La prova, diu el text, versarà sobre "les matèries generals del bloc d'assignatures troncals de segons curs de la modalitat escollida". I a l'annex 1 de l'ordre s'especifica que la cinquena assignatura a la què s'hauran d'enfrontar els estudiants a la fase general és Matemàtiques II (per els que han triat el Batxillerat de Ciències i Tecnologia), Llatí II (per als d'Humanitats), Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II (Ciències Socials), i Fonaments de l'Art II (Arts). O sigui, no hi ha interpretació possible: es tracta de la matèria comuna d'opció.
INCERTESA ALS CENTRES EDUCATIUS
Davant d'aquest redactat, la reacció dels centres educatius ha estat demanar explicacions a la Conselleria d'Ensenyament, però aquestes explicacions, de moment, no han arribat. Quan falten quatre mesos per a la celebració de la prova, ni aquest departament ni la Conselleria d'Economia i Coneixement, de la qual depèn la Secretaria d'Universitats, no han aclarit encara si la selectivitat catalana se cenyirà a l'ordre ministerial o si es mantindrà el format actual.
INCERTESA ALS CENTRES EDUCATIUS
Les qüestions que hi ha en joc no són menors. Que passarà si les PAU catalanes no compleixen amb aquest aspecte cabdal de l'ordre ministerial? Quines conseqüències tindrà de cara al districte universitari espanyol únic que els rectors volen preservar i que permet que un estudiant català pugui accedir a un grau impartit a qualsevol altra comunitat amb la nota obtinguda a les PAU i, a l'inrevés, que els estudiants de la resta de l'Estat puguin ingressar al sistema universitari català?
L'IMPACTE SOBRE LES QUALIFICACIONS
En clau domèstica, la nova configuració de la prova que ha dissenyat el Ministeri d'Educació també pot tenir repercussió sobre les qualificacions de la selectivitat, que durant els últims anys no han deixat de pujar. La major part dels estudiants que fins ara s'examinaven de Matemàtiques II ho feien dins de la fase específica, no pas a la fase general obligatòria, i els que triaven Llatí II a la primera part de la prova encara n'eren molts menys.