Sempre recordaré l'Alba Duran (alumna) en aquelles imatges del 30 minuts que ens va dedicar TV3 quan preparàvem la selectivitat. En un moment del documental, quan sortia del darrer examen, s'abraçava a la seva tutora, la Pilar, en una acció que resumeix perfectament tot el que és la nostra escola.
Temps després, l'Alba s'ha convertit en una bona amiga amb la que compartim, entre altres coses, l'afició pel futbol femení de l'Ath.Club Sant Pol.
Amb ella tanquem aquest primer any del blog dedicat als exalumnes.
Gràcies a tots/es els que hi heu participat pel vostre temps i dedicació; i, sobretot, per recordar-vos de l'Escola Pia de Calella.
Quan
en David em va proposar d’escriure unes línies de l’apartat de la web “Fins on
han arribat” em vaig sentir molt afalagada ja que tot i que fa dos anys que
vaig acabar l’últim curs de batxillerat a l’escola, encara vaig fent camí sense
saber fins on arribaré.
Em presento, sóc l’Alba Duran, a l’agost faré 20 anys i actualment estic cursant el Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals al Tecnocampus. Dic actualment ja que l’any passat vaig començar el Grau en Ciències Empresarials a la UPF i per als futurs graduats de batxillerat... No tingueu por d’equivocar-vos. Després d’un llarg viatge l’estiu passat vaig fer una sèrie de reflexions i vaig arribar a la conclusió que mai se sap fins on arribarem però el que fem i el que estudiem, ha de ser quelcom que ens agradi, motivi i sobretot ens il·lusioni.
L’escola m’ho va ensenyar tot això.
Em presento, sóc l’Alba Duran, a l’agost faré 20 anys i actualment estic cursant el Grau en Màrqueting i Comunitats Digitals al Tecnocampus. Dic actualment ja que l’any passat vaig començar el Grau en Ciències Empresarials a la UPF i per als futurs graduats de batxillerat... No tingueu por d’equivocar-vos. Després d’un llarg viatge l’estiu passat vaig fer una sèrie de reflexions i vaig arribar a la conclusió que mai se sap fins on arribarem però el que fem i el que estudiem, ha de ser quelcom que ens agradi, motivi i sobretot ens il·lusioni.
L’escola m’ho va ensenyar tot això.
Si em pregunten sobre els records d’aquests sis anys
a l’escola penso en ple d’anècdotes bones i també, alguna de no tant bona de
les que després rius però en el moment no tenen gràcia. He de donar les gràcies
perquè m’emporto molts bons amics i records d’aquesta etapa de la vida. M’han
ensenyat que tot el que fem, en aquest cas com ens formem, és per un mateix i
s’ha de donar al màxim per poder fer el nostre camí una mica més fàcil. En el
meu cas, l’ aspecte de l’escola que m’ha ajudat més com a persona i estudiant
és la proximitat amb els professors alguns ara, amics, sempre disposats a
escoltar, ajudar i guiar.
El meu consell, si me’l permeteu: No us poseu obstacles ni limitacions. Amb esforç i constància es pot arribar molt lluny. I de moment jo segueixo fent el meu camí...
El meu consell, si me’l permeteu: No us poseu obstacles ni limitacions. Amb esforç i constància es pot arribar molt lluny. I de moment jo segueixo fent el meu camí...
