El darrer capítol (n'hem fet 11) el dediquem a la Maria Muntané una exalumne i també una exprofessora. Resulta enormement satisfactori per a un projecte educatiu com el nostre que algunes de les persones que passen per l'escola vulguin dedicar-se a l'educació agafant el relleu i fent-lo arribar a les noves generacions.
Moltes gràcies, Maria per les teves paraules i els teu records.
Hola!
Sóc la Maria i tinc 23 anys. El 2007 m’acomiadava de l’escola que m’havia
acollit durant els últims sis anys.
L’escola
Pia, quin respecte sentir anomenar l’escola “dels grans” a finals de sisè.
Recordo el meu primer dia amb 12 anys, portava uns pantalons blancs i una samarreta
verda. Estava nerviosa. Tot era nou; les classes, els mestres, les
assignatures, l’horari... Tot excepte els companys, d’ells en guardo un record
molt especial. Són moltes les anècdotes que, encara ara, recordem amb tendresa
i fins i tot, amb gràcia. Alguns han deixat de ser companys de classe per
convertir-se amb grans amics, d’altres els veus de tant en tant o potser
gairebé mai, però sempre fa il·lusió saber què està fent cadascú d’ells. Un dels millors records que tinc és el dia a
dia de l’escola. No en el sentit estrictament acadèmic (ja que aquest em va
costar una mica més), sinó en la convivència, en el conviure amb totes aquelles
persones que et feien sentir i viure cada moment intensament. Relacions
que t’il·lusionaven, que creixien, que t’ajudaven, que maduraven, que es
perdien. Per mi el més important va ser trobar una mà amiga que t’acompanyes en
cada moment. Amics o mestres, entre ells en Xevi Alonso que ens va aguantar els
últims anys de la secundària, i ara en la distància, encara li estic més agraïda. Segur que ell
sempre ens recordarà pel “fantàstic equip de Volei” que teníem, ho guanyàvem
tot! O no?
Vaig cursar el batxillerat
social. Això ho tenia clar, les mates i les ciència no eren el meu fort i mai
ho vaig dubtar ni un sol instant. Van ser dos anys bastant durs (no ho negaré),
però l’esforç, la paciència i l’ajuda que en tot moment em van brindar des de
l’escola i des de casa em van donar força per superar totes les dificultats i
poder estudiar el que més m’agradava, magisteri d’educació infantil. En aquell
moment, vaig prendre una de les decisions més importants i mai me n’he penedit.
Estic molt orgullosa de ser on sóc, i això en gran part, és gràcies a l’estima,
l’apreci i l’acompanyament de tots els
mestres i professors que he tingut al meu costat (La Mercè al parvulari, en
Vicenç, la Lluïsa, la Núria Gasol, la Pilar, l’Assun, etc. I en David, el meu
tutor durant el batxillerat i que personalment, em va guiar i aconsellar moltes
vegades, sobretot durant el treball de recerca (Quin fart de llegir Erich
Fromm!). Em va apassionar tant que vaig acabar fent un postgrau molt
interessant sobre la Cultura de la Pau i la Convivència Social i el vaig
recuperar en diverses ocasions.
Fa
tres anys que he acabat la carrera i he tingut la sort de treballar cada curs,
malgrat les dificultats en què ens trobem. La primera feina a la mateixa escola
Pia, on vaig compartir amb grans persones l’experiència des de l’altre banda
del mirall. Va ser un any molt significatiu, poder ensenyar i educar des de
l’escola que t’ha vist créixer. Enguany estic de tutora de p3 a l’escola Sant
Pere Chanel de Malgrat de Mar, fins a final de curs fent una substitució. He viscut
vivències molt diferents, però totes elles acollidores i positives. Allà on
vagis els infants et donen la fortalesa necessària per somriure cada dia. I te
n’adones que mai deixem d’aprendre.
Aquestes
alçades de curs, ja em plantejo què faré
l’any que ve. Una pregunta que en els últims anys no para de donar voltes pel
meu cap. Quin futur més incert! Però això ho deixaré per un altre dia. Em sap
greu David, però m’he enrotllat una mica.
Espero
que la meva experiència us doni força per acabar aquest curs amb il·lusió,
penseu que l’escola t’obre les portes a històries que encara estan per escriure
i que, a poc a poc, som nosaltres els que tracem aquest camí.
Ànims a tots aquells que us esteu preparant per
fer la selectivitat!
Maria Muntané