Gràcies, Mireia!!
Em dic Mireia Peláez
Rubio, tinc 21 anys i sóc ex alumne de l’Escola Pia Calella. Fins a on he
arribat? De moment no gaire lluny, estic a tercer curs de Doble Titulació
(Turisme +ADE) al Tecnocampus Mataró.
Llavors us
preguntareu per què m’han demanat que escrigui aquest article, molt senzill,
se’ls hi acaben els ex alumnes!! (haha).
Durant els dos
últims anys a l’Escola Pia Calella no paràvem de pensar que volíem fer un cop
acabat el batxillerat. Si us dic la veritat, mai ho vaig tenir clar, així que a
última hora vaig decidir què fer. Després d’una dura Selectivitat vaig
aconseguir el meu objectiu: entrar a la Pompeu Fabra a estudiar Dret. Sempre he
sigut una noia amb bona memòria, facilitat pels estudis i molt de caràcter,
així que vaig pensar que seria una bona opció.
Crec que vaig durar
dos mesos, setmana amunt setmana avall. Us podeu imaginar el percal a casa,
tothom em deia que si deixava la universitat no tornaria a estudiar a l’any
següent, però jo ja havia decidit. A casa em van dir que si no estudiava ja era
hora de buscar feina i per aquella època jo estava sortint amb un noi holandès
que havia conegut durant l’estiu a la feina (animació hotelera), així que vaig
decidir marxar a Amsterdam amb ell. Una bogeria? Si! Però tota una experiència.
Vaig estar allà uns tres mesos, treballava a l’empresa familiar, sincerament em
van cuidar molt a casa seva.
Temps després vaig
tornar aquí, per a tots aquells curiosos vam tornar junts (la relació va acabar
temps més tard). Va arribar el moment de tornar a escollir carrera i durant tot
aquest temps només tenia clares poques coses que m’agradaven: viatjar i aprendre/parlar
diferents idiomes. Així que “blanco y en botella” a Turisme!
Aquí al TCM feien
la doble titulació que em va semblar una opció molt interessant! I sí sí, tres
anys després aquí estic, estudiant dues carreres que em fan feliç, envoltada de
gent meravellosa que he conegut durant aquest temps i treien bones notes... qui
ens ho havia de dir, Joan? La Mireia treu bones notes a les assignatures de números!!
Tota aquesta
trajectòria no hagués estat possible si des de casa i l’Escola Pia Calella no
m’haguessin ensenyat que equivocar-se és humà, que sempre hem de fer cas del
que sentim i lluitar per què volem.
De l’Escola Pia
Calella m’enduc uns records increïbles, unes amigues genials i un carinyo
enorme cap als professors que sempre han demostrat que són grans professionals
però millors persones encara.
En conclusió, no
patiu si us equivoqueu amb el que escolliu, si voleu trobareu el vostre camí. I
un últim consell, viatgeu tot el que pugueu, marxeu els estius, feu Erasmus..
Viatjar i conèixer món ens fa millors persones!